Després d’haver explorat el treball emocional amb el Romanticisme i la contextualització visual amb el Barroc, decideixo incorporar una nova estratègia: el treball en petits grups per fomentar la cooperació i l’intercanvi d’idees a l’hora d’analitzar textos poètics complexos.

Per preparar la sessió, em reuneixo amb l’Empar i decidim treballar un fragment del poema “Canigó” de Jacint Verdaguer, concretament l’episodi de La Maleïda, que ens permet abordar no només l’estètica i ideologia de la Renaixença, sinó també el simbolisme i la construcció identitària catalana. Jo preparo el context històric i cultural del moviment, així com una breu explicació del projecte polític i literari que representava. L’Empar, per la seva banda, proposa una activitat cooperativa d’anàlisi poètica.

L’estructura de la classe serà:

• Presentació del context de la Renaixença 10’
• Lectura del fragment “La Maleïda”
• Anàlisi cooperativa en grups reduïts
• Posada en comú i debat

Comencem la sessió situant la Renaixença dins la línia del temps. Explico com aquest moviment va suposar un renaixement cultural, però també ideològic, i com Verdaguer esdevé una figura central dins aquest projecte. Acompanyo l’explicació amb algunes imatges de la natura pirinenca i pintures que evoquen la solemnitat del paisatge, un element clau en la poètica de Verdaguer.

Fem petits grups per treballar una fitxa d’anàlisi que inclou preguntes sobre el simbolisme de la muntanya, la figura femenina de la fada i el conflicte entre natura i civilització. La cooperació en petit grup afavoreix que els alumnes puguin expressar-se amb més llibertat i contrastar interpretacions, i això es reflecteix en les seves aportacions posteriors.

Avui reflexiono més aviat sobre el treball cooperatiu com a eina d’anàlisi literària. Alguns grups han mostrat una capacitat real d’escolta activa i de complementar els punts de vista dels companys, i fins i tot han anat més enllà del que plantejava la fitxa d’anàlisi, establint connexions amb altres textos o reflexionant sobre la pervivència d’aquests imaginaris avui en dia. També he observat que la dinàmica en grups redueix la por a equivocar-se: els alumnes se senten més lliures de provar interpretacions, i aquest ambient de confiança facilita l’aprenentatge. No obstant això, en alguns grups he detectat desequilibris en la participació, ja que alguns alumnes tendeixen a assumir el rol de portaveu o líder mentre altres queden més en un segon pla. Aquesta observació m’ha fet pensar en la importància de diversificar els rols dins dels grups i oferir indicacions més específiques per garantir una participació equitativa. Aquesta reflexió s’alinea amb el Codi deontològic de la professió docent del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya (CDL), que estableix com a principi ètic fonamental el respecte a la diversitat de ritmes i estils d’aprenentatge de l’alumnat, així com la promoció de la igualtat d’oportunitats dins de l’aula (CDL, 2006).

16 de gener de 2025, Barcelona

MARINA MORA

Referències bibliogràfiques per la reflexió:

• Ornellas, A. [Adriana] i Garcia, A. [Alicia]. (2021). La pràctica reflexiva, un repte per al professional de l’educació (1a edició). Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
• Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDL). (2006). Codi deontològic de la professió docent. https://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent