Aquesta sessió ha estat centrada en la lectura i anàlisi de fragments de Et vaig donar els ulls i em vas mirar les tenebres d’Irene Solà. Des del principi he volgut aprofitar la riquesa d’aquesta novel·la coral per reflexionar sobre el concepte de veu col·lectiva, identitat i territori, i com es recupera el mite de la bruixa des d’una mirada moderna, poètica i compromesa.

El treball d’anàlisi s’ha organitzat en parelles. Cada grup ha seleccionat un fragment amb una veu narrativa concreta (una dona, una bruixa, la natura, una criatura màgica…) i ha analitzat com aquesta veu contribueix a la construcció d’un discurs feminista i ecologista. La reflexió posterior s’ha centrat en preguntes com: Quina relació hi ha entre natura, feminitat i poder simbòlic? Com es connecta aquesta narrativa amb les bruixes medievals?

A més, hem ampliat el debat amb exemples d’audiovisuals contemporanis que reprenen la figura de la bruixa: des de sèries com Las chicas del cable o American Horror Story, fins a pel·lícules com The VVitch o Suspiria. L’objectiu era identificar com aquestes representacions actuals mantenen o transformen l’arquetip de la bruixa i què diuen sobre les preocupacions socials i culturals actuals.

Aquest enfocament ha permès connectar literatura i audiovisual, treballant competències comunicatives, interpretatives i crítiques, i consolidant una mirada transversal i interdisciplinària. També ha afavorit un espai d’expressió i escolta activa a l’aula, que recull el que Ornellas (2021) anomena una “ètica de la cura i de la paraula compartida” dins del procés educatiu.

Des d’una perspectiva ètica i professional, aquestes activitats m’han fet reflexionar sobre la responsabilitat social del docent: triar textos i debats que connectin amb les realitats de l’alumnat, que els convidin a pensar de forma crítica i a posicionar-se. Tal com recull el Codi deontològic de la professió docent, cal educar per a la llibertat, la igualtat i el respecte per la diversitat, i això inclou també revisar el cànon i donar veu a altres discursos, sovint silenciats.

24 de febrer.